Ampliació dels drets dels pensionistes

Mesures urgents per a l'ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l'establiment d'un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions.

S'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat núm. 65 de data 17 de març de 2023, el Reial Decret Llei 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents per a l'ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l'establiment d'un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions.

Una de les peces del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència és el conjunt de reformes que integren el Component 30 relatius a la sostenibilitat del sistema públic de pensions. Es contempla en la present norma l'objectiu de produir un reforç de la capacitat financera del sistema amb la pretensió d'establir les bases que tractin d'assegurar el sistema en els pròxims trenta anys.

Els principals objectius inclosos en la present reforma de les pensions de 2023 els detallem a continuació:

• L'increment gradual de la base màxima.
• La cotització de solidaritat que grava, també de forma progressiva la massa salarial que supera la base màxima de cotització.
• La cotització addicional a la solidaritat.
• El mecanisme d'Equitat Intergeneracional.

Així mateix, també té com a objecte l'equitat i suficiència de les pensions. En aquest sentit,   s'introdueixen canvis en relació amb:

• L'increment de la carrera prèvia de cotització per a la determinació de la quantia de la pensió de jubilació.
• La bretxa de gènere en matèria de pensions. 
• Les pensions mínimes i les no contributives. 

El gruix de la norma entra en vigor l'1 d'abril de 2023, tret d'unes determinades excepcions.

1) Increment de la carrera prèvia de cotització per a la determinació de la quantia de la pensió de jubilació

Es modifica la fórmula de càlcul de la quantia de la pensió de jubilació, que estableix l'article 209 de la LGSS perquè aquesta tingui en compte 27 anys de cotitzacions (324 mesos).

Des de l'1 de gener de 2026 i fins al 2044, el sistema de càlcul per a les noves pensions serà dual i coexistiran l'actual (calculat sobre els últims 25 anys incrementant-se 6 mesos per any des de 2014) amb el nou model.

 El nou model consisteix a calcular els millors 27 anys cotitzats, si bé prenent com a referència els 29 anys anteriors al del mes previ al del fet causant, dels quals se seleccionaran d'ofici les 324 bases de cotització de major import de tot el període.

Per a això, primer s'integren les mensualitats en les quals no hagi existit l'obligació de cotitzar i, posteriorment, s'actualitzen les bases de cotització del període d'acord amb l'evolució que hagi experimentat l'Índex de Preus de Consum, excepte les corresponents als vint-i-quatre mesos anteriors al del mes previ al del fet causant, que es computen en el seu valor nominal.

Aquesta nova regulació es complementa amb la disposició transitòria quaranta-unena, que determina l'aplicació gradual del nou període de cotització a incloure a la base reguladora, així com amb la modificació de la disposició transitòria quarta, apartat 7, ambdues de la LGSS. Aquesta aplicació serà de la següent forma:

• Des de l'1 de gener de 2026 i abans de l'1 de gener de 2024 el càlcul de la base reguladora de la mateixa s'efectuï aplicant, segons resulti més favorable, la legislació vigent a 1 de gener de 2023 o la legislació posterior que resulti aplicable en funció de l'any en què tingui lloc el fet causant.
  
  
• Entre els anys 2041 i 2044 per incrementar el nombre de bases de cotització a incloure en el càlcul de la base reguladora segons el que preveu l'article 209.1, en la redacció vigent a 1 de gener de 2023, a raó de sis mesos per any, a l'efecte de determinar quina base reguladora és la més favorable per al treballador.
  
• A partir del 2044, any d'implantació definitiva del nou sistema, ja no hi haurà possibilitat d'elecció i s'utilitzarà la fórmula dels 27 anys amb més cotització dels 29 últims.  Els mesos no cotitzats d'aquests 29 anys es comptabilitzaran fins a 48 amb la base mínima i la resta al 50% d'aquesta base per regla general.

2) Increment de les bases de cotització

Des de l'any 2024 a l'any 2050, el límit màxim establert per a les bases de cotització de la Seguretat Social de cadascun dels seus règims s'actualitzarà anualment en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat segons l'IPC, al qual se li afegirà un increment anual d'1,2 punts percentuals. Cada cinc anys, el Govern avaluarà, en el marc del diàleg social, l'impacte d'aquesta pujada de la base màxima i remetrà un informe a la Comissió no Permanent de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo.

Les pensions màximes, d'acord amb la Disposició transitòria trentena novena estableix que la quantia màxima de la pensió inicial contributiva des del 2025 serà la quantia màxima fixada per a les pensions del sistema l'any anterior, actualitzades segons l'IPC més un increment addicional de 0,115 percentuals acumulatius cada any fins al 2050.

Des de l'any 2051, l'increment anual addicional aplicable per determinar la quantia màxima inicial de les pensions causades des d'aquest any fins al 2065 serà el recollit a la taula següent:

El 2065, es valorarà en el marc del diàleg social la conveniència de mantenir el procés de convergència fins a assolir un increment total del 30%.

L'article 57 LGSS obliga a utilitzar la regla general de revalorització de pensions segons la variació mitjana de l'IPC dels dotze mesos previs a desembre de l'any anterior de l'article 58 LGSS per a la determinació de la quantia màxima de la pensió contributiva inicial. Aquests límits s'aplicaran també a les pensions concurrents.

3) Cotització addicional de solidaritat

Gravamen al salari que superi l'import de la base màxima de cotització a partir del 2025. 

La quota de solidaritat serà el resultat d'aplicar un tipus del 5,5% a la part de retribució compresa entre la base màxima de cotització i la quantitat superior a la referida base màxima en un 10%; el tipus del 6% a la part de retribució compresa entre el 10% superior a la base màxima de cotització i el 50%; i el tipus del 7% per cent a la part de retribució que superi l'anterior percentatge.

La distribució del tipus de cotització per solidaritat entre empresari i treballador mantindrà la mateixa proporció que la distribució del tipus de cotització per contingències comunes. Actualment, la cotització per contingències comunes a càrrec de l'empresa és de 23,60% i a càrrec del treballador, el 4,70%.

No computa a efectes de prestacions.

S'aplica als treballadors del Règim General.

En quant al règim transitòri d'aquesta mesura:

4) Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI)

Es regula a través del nou article 127. Bis.

El MEI és una cotització finalista aplicable en tots els règims i en tots els supòsits en què es cotitzi per la contingència de jubilació, no serà computable a efectes de prestacions i nodrirà el Fons de Reserva de la Seguretat Social.

La cotització serà d'1,2%: sent a càrrec de l'empresa un 1% i al treballador un 0,2% (modificable en el cas que es canviï l'estructura el supòsit de treballadors de distribució de la cotització entre empresa i treballador per contingències comunes).

No pot ser objecte de deducció, bonificació ni disminució del seu import (amb alguna excepció per al Règim del Mar, que té una regulació particular del MEI establerta en la nova redacció de la disposició addicional 5 de la llei 7/2015, de 21 d'octubre).

S'estableix una ampliació progressiva del MEI fins a assolir l'1,2% anual segons la següent escala (tindrà efectes des de l'1 de gener de 2023 fins al 31 de desembre de 2050):

La quantia del MEI podrà ser augmentada si el Parlament no acordés mesures que corregeixin el desequilibri financer del sistema que hagués pogut detectar l'AIReF en el seu informe d'Avaluació.

5) Reducció de la bretxa de gènere

Es modifica l'article 237 LGSS relatiu a les prestacions familiars contributives que bàsicament consisteixen a atorgar cotitzacions fictícies a supòsits de reducció de jornada i excedències per cures dels articles 37 i 46.3 de l'ET.

S'incrementa d'un a tres anys el període de cotització fictícia per als supòsits  d'excedència per cura de familiars fins a segon grau de consanguinitat o afinitat establert a l'article 46.3 de l'ET. Així mateix, s'augmenta de dos a tres anys les cotitzacions fictícies relatives a la reducció de jornada per cura de menor de   l'article 37.6 de l'ET, pel 100% d'aquesta jornada sense reduir.

Mentre la bretxa de gènere de les pensions de jubilació sigui superior al 5%, s'aplicarà un sistema d'integració de períodes sense obligació de cotitzar per al càlcul de les pensions de jubilació de dones treballadores per compte d'altri, així com per als homes si s'acredita que la seva carrera de cotització s'ha vist afectada pel naixement de fills,  que consisteix en el següent:

• Els mesos en què no hagi existit obligació de cotitzar, des de la 49 mensualitat fins a la 60, s'integraran amb el 100% de la base mínima de cotització del Règim General que correspongui al mes respectiu.
• Aquest percentatge serà del 80% de la mateixa base des de la mensualitat 61 a 84.
• Per al càlcul de la pensió de jubilació dels homes als quals sigui  d'aplicació l'article 209.1.b) de la LGSS, s'aplicarà l'anterior sempre que en relació amb algun dels fills acreditin els requisits establerts en les regles 1a o 2a de l'article 60.1.b) de la LGSS, si bé no s'exigirà que la pensió de l'home sigui superior a la de  l'altre progenitor ni que aquest hagi de tenir dret al complement per a la reducció de la bretxa de gènere.

La disposición adicional 37 LGSS se reforma para definir el concepto de brecha de género en pensiones, y se mantiene el resto de la regulación consistente en abrir la posibilidad de que en el marco del diálogo social se introduzcan otras medidas de acción positiva para el cálculo de prestaciones en favor de las mujeres, la evaluación cada cinco años a través el diálogo social de las medidas y la derogación del complemento por brecha de género del artículo 60 LGSS y del resto de medidas que hayan podido establecerse cuando la brecha sea igual o inferior al 5%.

Es preveu un increment del complement per bretxa de gènere que, articulat com a acció positiva, millora la regulació introduïda en el Reial decret llei 3/2021, de 2 de febrer, pel qual s'adopten mesures per a la reducció de la bretxa de gènere i altres mesures en els àmbits de la Seguretat Social i econòmic, accelerant el procés de convergència de la quantia de les pensions dones respecte dels homes. Per la qual cosa, el complement de la pensió per bretxa de gènere tindrà una revaloració addicional del 10% en el bienni 2024-2025.

6) Entrada en vigor

Tal com s'ha exposat a l'inici el Reial decret llei entrarà en vigor el dia primer del mes següent al de la seva publicació al BOE.

La regulació relativa a revalorització de pensions, complements a mínims, complement de bretxa de gènere, impossibilitat que les mútues puguin sol·licitar a l'INSS que mantingui la seva proposta d'alta quan aquesta hagi estat desestimada per la inspecció mèdica dels Serveis Públics de Salut, cotitzacions fictícies en prestacions familiars, increment de la carrera de cotització per al càlcul de la pensió de jubilació, incapacitat temporal dels contractes fixos discontinus, entra en vigor l'endemà de la publicació al BOE.

Les matèries relatives a la gestió de la IT, l'assumpció per la inspecció mèdica de l'INSS de les competències dels EVIs, entren en vigor al cap de dos mesos des de la publicació al BOE.

Reconeixement provisional de pensions a l'empara de normes internacionals: 3 mesos des de la publicació al BOE.

L'eliminació del coeficient de parcialitat per causar dret a prestacions entrarà en vigor l'1 d'octubre de 2023.

El MEI va entrar en vigor 1 de gener de 2023.La cotització de les pràctiques no laborals entra en vigor l'1 d'octubre de 2023.

L'increment de bases de cotització màxima segons IPC mitjà i percentatge addicional, entra en vigor l'1 de gener de 2024.

La cotització addicional de solidaritat, entra en vigor l'1 de gener de 2025.

L'increment de la carrera de cotització per a la determinació de la quantia de la pensió de jubilació, l'1 de gener de 2027.

Per a qualsevol aclariment sobre el present Decret Llei, pot posar-se en contacte amb els nostres assessors laborals de Ceteb. Quedem, com sempre, a la seva disposició per resoldre tots els dubtes que la complexa llei planteja.