L'Impost sobre el Patrimoni és una raresa en l'escenari tributari de la Unió Europea. Les modificacions produïdes per l'autoritat fiscal afecten encara més la singularitat d'aquest impost. En seu parlamentària, el PP interposà un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Pressupostos Generals d'Estat de 2021. Establia aquesta llei un increment del tipus impositiu màxim passant del 2,5% al 3,5%, alhora que considerava permanent el tribut.
És sabut, que des del punt de vista legal, la Llei de Pressupostos no pot ser un instrument per crear noves figures impositives i el fet de declarar permanent el tribut pot considerar-se que estem davant de la creació d'un nou impost.
Addicionalment, la Disposició Final Segona de la Llei de l'Impost enumera els elements del tribut susceptibles de modificació per llei pressupostària i res fa interpretar que l'establiment definitiu del tribut formi part d'aquella Disposició Final.
Hi ha doncs, matèria suficient perquè el Tribunal Constitucional clarifiqui amb la seva doctrina si estem davant d'un motiu inconstitucional del referit impost del 2021 i 2022. Té el contribuent, el dret a la rectificació de la seva autoliquidació tot demanant l'escreix de l'ingrés indegut. Ha de tenir en compte, naturalment, el termini de prescripció de l'impost.
Convé que el contribuent pugui efectuar aquesta rectificació abans que es materialitzi la sentència del Tribunal Constitucional, perquè ha succeït en altres ocasions, que els límits temporals fixats pel Tribunal han afectat la capacitat de rectificació per part del contribuent.
Quan el Tribunal Constitucional dicti sentència, l'efecte d'aquella sol·licitud haurà interromput la prescripció de l'impost dels dos exercicis fiscals.
Recomanem doncs, que en el cas d'haver tributat per l'Impost de Patrimoni de l'any 2021 - 2022, demanin mitjançant la rectificació de l'autoliquidació, allò indegudament tributat sempre abans que es pronunciï el Tribunal Constitucional.
