El Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la que estableix que les despeses per relacions públiques amb clients i proveïdors, així com les promocionals i els regals a clients o al propi personal del negoci, són deduïbles al Impost sobre Societats.
La decisió contradiu el criteri d’Hisenda de que sols es poden deduir aquelles despeses relacionades amb els ingressos de l’empresa, és a dir, aquelles que estan estricament vinculades a l’activitat. Tanmateix, el debat no ha estat pacífic.
Considera l’Alt Tribunal que no pel fet de considerar-se les despeses com a “donatius o liberalitats” automàticament s’han de considerar com no afectes a l’activitat i, per tant, no deduïbles. Afirma, per contra, que els donatius i liberalitats realitzats dins de la pròpia activitat empresarial dirigits a aconseguir un millor resultat empresarial -encara que no sigui de forma directa i immediata- son, en essència, despeses deduïbles.
