La Sentència Civil 571/2055 del Tribunal Suprem, Sala Civil, Rec.1151/2023 de 9 d'abril de 2025 aborda en el seu contingut, les següents qüestions principals:
- Normativa comunitària i nacional en matèria de serveis de pagament:
- Les obligacions de l'usuari, en particular, la notificació sense demora tan bon punt tingui coneixement de la utilització no autoritzada de l'instrument de pagament i al temps, del proveïdor d'aquests serveis.
- El règim de responsabilitat quasi objectiva del proveïdor.
- El supòsit d'estafa. Quan un usuari negui haver autoritzat una operació de pagament ja executada o al·legui que es va fer de manera incorrecta, recau sobre el proveïdor dels serveis de pagament la càrrega de provar que l'operació va ser autentificada, registrada amb exactitud i comptabilitzada, i que aquesta no es va veure afectada per una fallada tècnica o una altra deficiència del servei prestat.
- El mer fet del registre no basta per acreditar que l'operació de pagament va ser autoritzada per l'ordenant, ni que aquest ha actuat de manera fraudulenta o incomplert deliberadament, o per negligència greu les seves obligacions, extrem la prova del qual correspon al proveïdor.ç
- La sentència del Tribunal Suprem estableix que les bones pràctiques impliquen adoptar les mesures de seguretat necessàries per garantir el correcte funcionament del sistema de serveis de pagament, entre les quals destaquen les orientades a detectar de forma automàtica la concurrència d'indicis que pot tractar-se d'una operació anòmala i generar una alerta o un bloqueig temporal.
- La sentència del Tribunal Suprem recomana impulsar les mesures dirigides a incrementar el control i vigilància quan s'han rebut notícies o alertes d'un possible augment del risc.
