A la recent publicació de la Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem núm. 1302/2024 de 21 de novembre de 2024, es conclou que les empreses estan obligades a disposar (i facilitar als sindicats) un registre amb els valors mitjans desagregats per sexe. No és obligatori incloure la retribució individualitzada d'una persona treballadora.
La sentència a dalt esmentada, examina el cas d'una empresa que va assolir un acord amb els sindicats UGT i CCOO, sobre el contingut i abast del Registre Retributiu de Gènere, en el qual s'incloïa que:
"No inclourà mitges, mitjanes ni diferencials percentuals quan en llocs d'igual valor hi hagi una sola persona en algun o ambdós sexes, quan hi hagi una persona en cada sexe, o només dues persones en un mateix sexe."
En la proposta confeccionada per part de l'empresa es fa referència a la guia de "Protecció de dades i relacions laborals" de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, en matèria de registre de salaris, en compliment de les previsions del RD 902/2020.
Els sindicats, alhora, varen interposar demandes de conflicte col·lectiu exigint que l'empresa els facilités la totalitat de les dades retributives, fins i tot dels grups professionals o llocs de treball en què només hi hagués una persona destinada.
L'Audiència Nacional havia estimat abans la demanda dels sindicats , però la Sala Quarta anul·là aquesta decisió al·legant que l'Estatut dels Treballadors obliga a incloure en el Registre Retributiu els valors mitjans, no els individuals, de la retribució desagregats per sexe.
El Tribunal Suprem entén que, cap norma de rang legal obliga a incloure en el registre salarial dades que permetin identificar la retribució individualitzada d'una persona treballadora. Aquesta dada ha de ser tractada amb summa cautela.
