Opinió

TEMPS MOGUTS

En aquest apartat trobarà tots els articles d'opinió escrits pel nostre soci-director, Antoni Fernández Teixidó.


Molts dels nostres amics i amigues vàrem conèixer Joaquín Trigo. Un economista de gran talent que ens va ajudar professionalment força en l'etapa de llançament de Ceteb. Sempre restava obert quan se'l requeria a donar un consell i aquest era valuós.

Ens va deixar fa uns dies i reprodueixo en el nostre web, l'article que vaig enviar a la newsletter de l'Institut Von Mises, una institució de caràcter econòmic, vinculada al pensament liberal, que vàrem fundar amb uns altres col·legues, bons amics nostres,  ja fa uns quants anys.

 

JOAQUÍN TRIGO: EL MESTRE

 

La mort d'en Joaquín Trigo ens afligeix profundament. La seva absència definitiva ens causa avui una gran tristor. Feia ja uns anys que no podíem compartir amb ell, anàlisi, conjectures, projectes i confidències, però encara era aquí. La nostra estimada Carmen Vázquez i els seus fills el cuidaven amb una dedicació extraordinària que tots els amics del Joaquín agraïm. Tots els que el coneguérem, hem tingut el respecte més gran i el més sincer afecte per la seva persona. Un amic i un mestre insubstituïble.

Vàrem coincidir a la Universitat. Curiosament, va ser en Trigo qui em va guanyar, a principi dels anys 70, per a la causa de l'antifranquisme i junts militarem sense reserves a l'esquerra antiestalinista. No obstant això, uns pocs anys després, va ser qui també em va ensenyar el camí cap a la llibertat. Em va acompanyar amb abnegació, intel·ligència i resolució en tots dos trajectes.

Dels seus ensenyaments vaig aprendre a ser un liberal. Els seus mestres van ser els meus. Amb la mateixa passió, però amb molta més experiència, defensarem batallant els principis del liberalisme polític. Fundàrem amb el Juan Torras i un grup inoblidable de companys, una associació que anomenarem "Per una Societat Oberta" en clara referència al llibre seminal del Karl Popper, "La societat oberta i els seus enemics". El seu manifest fundacional era tota una declaració de principis liberals. El paper del Joaquín a l'associació va ser el d'un home lúcid, molt versat en el pensament polític i econòmic de mestres que sentíem pròxims, com a propis.

Llegíem, discutíem i apreníem d'en Smith, Mises, Hayek, Popper, Rothbard, els autors de l'Escola Austríaca d'Economia i la visió i els coneixements del Trigo, mai sectari amb els insignes defensors d'altres corrents de pensament liberal, ens il·luminaven.

En Joaquín era un magnífic economista, un coneixedor de l'empresa privada sense par, un professional creatiu del treball institucional en tots els àmbits. El seu fructífer acompliment a Foment del Treball, a l'Institut d'Estudis Econòmics de la CEOE, a la vicepresidència de la Societat d'Estudis Econòmics, a la junta fundadora de l'Institut Von Mises, va ser sempre excepcional. Si hagués de destacar els elements més sobresortints de la seva rica personalitat, citaria la seva intel·ligència brillant, la seva inesgotable capacitat de treball i la seva determinació inflexible per complir amb el seu deure. Fungia pensament i acció, s'ocupava dels assumptes de cada dia amb extraordinària resolució i eficàcia. Amb el Joaquín Trigo es podia comptar sempre, per a mil iniciatives diverses, trobant temps per ajudar. Treballador, valent, reflexiu i discret.

Sol exagerar-se en aquest tipus d'escrits. Us asseguro que no és el cas. El Trigo era el que tots escriurem aquests dies, però era, molt més, un gran amic i el millor mestre. Exemple per a tothom en tantes ocasions i en tantes coses. Per això avui el recordem, li agraïm el seu mestratge i manifestem commoguts com l'estimàvem i com el trobem a faltar.

 

1/3/2024


SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL, UN RECURS IDEOLÒGIC


La ministra de Treball Yolanda Díaz, ha anunciat recentment  un increment del 5% del salari mínim interprofessional (SMI). Això vol dir 1.134 € mensuals per 14 pagues acumulant un  increment extraordinari del 54% des del 2018.

Com ha succeït en altres ocasions, aquesta mesura ha estat només acordada amb una part dels agents socials, els sindicats. En comprovar que la negociació amb la patronal dificultava la immediatesa del seu anunci, la ministra va tirar pel dret. Després ha explicat que l'augment  és imprescindible per crear ocupació i una passa més per reduir la "creixent desigualtat". No entra en el seu raonament, que aquesta mesura s'aprovarà  quan la productivitat de les nostres empreses ha caigut  un 3,8%, situant  Espanya, en aquest capítol, com a  furgó de cua de l'OCDE.

Com a moltes de les polítiques laborals i socials inspirades – és un dir – per la líder de Sumar, aquesta també té un caràcter marcadament ideològic. La ministra ens té acostumats a propostes  decididament desacomplexades sobre el rumb que les empreses espanyoles han de seguir en les seves decisions estratègiques, en la fixació dels sous dels directius, en qui ha de formar part o no  del consell d'administració i quin és el nivell d'impostos que exigeix una societat justa. De fet, criteris un tant  extravagants  informen la seva posició política que és expressió d'un desconeixement sorprenent del món empresarial. 

Per descomptat, si aprovat el Reial Decret que fixarà l'increment de l'SMI, no troba en els empresaris la complicitat més enllà de l'obligatorietat legal, aquesta mesura generarà més atur i anirà en contra de l'ocupació dels més joves i especialment dels  menys qualificats. L'evidència empírica és molt elevada.

També és un error abastament demostrat la pretesa aplicació homogènia de l'SMI a territoris diversos, perquè les conseqüències sobrevingudes llasten el propòsit originari del Govern si es parla de Catalunya o d'Andalusia entre altres casos.

Per tot  això, qualifico de recurs ideològic, el nou increment de l'SMI pensat més aviat, ho dic clar,  per la propaganda de caire electoral. Confirma aquesta impressió, sentir el President del Govern aquests darrers dies a la campanya gallega defensant la mesura amb entusiasme. Semblaria recomanable no jugar amb les variables delicades de la nostra economia.  L'ocupació sostinguda i el creixement de la productivitat en són de les més importants.

                                                                                                                                                                      6/2/2024


MÉS CONTROL DE LES TARGETES DE CRÈDIT

En aquests darrers mesos, hem comprovat al Departament Fiscal de Ceteb un increment important de revisions de targetes de crèdit realitzades per l'Agència Tributària. Tot fa pensar que les autoritats fiscals del país han endegat una campanya sistemàtica per tal de fer un seguiment molt estricte de les targetes de crèdit vinculades a les empreses.

És sabut que, sovint, empresaris, administradors, directius i professionals, utilitzen aquest instrument de crèdit per a desplegar la seva feina quotidiana. L'ús d'aquest estri per a dur a terme activitats diverses per part del contribuent és, a hores d'ara, molt generalitzat. Les comprovacions practicades per l'Agència Tributària són minucioses i comporten l'exigència d'aportació documental de les operacions més rellevants. Si la justificació per part de l'inspeccionat no és prou satisfactòria, l'acta, amb el seu principal, interessos i sancions està assegurada.

Tot això ve al cas per l'anunciada voluntat del Ministeri d'Hisenda de reformar imminentment el Reglament d'actuacions i procediments d'inspecció tributària, per tal de controlar, més encara, tant els pagaments en targeta com la retirada de diners en efectiu en caixers.

La base teòrica d'aquesta iniciativa, cal trobar-la en l'Informe d'avaluació de la llei contra el frau fiscal, que el govern socialista ha remès recentment a les autoritats europees. Es constata la insuficiència de les polítiques de control dutes a terme per lluitar contra el frau. Es desprenen noves recomanacions, noves mesures per retallar el frau fiscal que indiscutiblement encara és significatiu en el nostre país.

També cal tenir en compte que les entitats bancàries, tenen a hores d'ara l'obligació de remetre a Hisenda anualment les operacions d'empresaris i professionals, sempre que l'import anual dels cobraments superi els 3.000 €. Pensen els responsables que és un llindar molt baix, i temo que encara reduiran el muntant de l'obligació i no trigarem massa a comprovar-ho.

Convé fer un ús escrupolós de les targetes de crèdit i dèbit, per tal d'estalviar demà disgustos en un àmbit on la pressió de l'Administració creix i creixerà any rere any. En poden estar ben segurs.

 

1/2/2024


INCERTESA

Si llegim les projeccions macroeconòmiques de l'economia espanyola (2023-2026) confegides pel servei d'estudis del Banc d'Espanya, tenim la percepció d'una evolució econòmica moderadament positiva.

Efectivament, les previsions de creixement de PIB, inflació, taxa d'atur, preus de l'energia i fins i tot tipus d'interès, presenten un panorama que invita a una combinació de moderat optimisme i atenta cautela. És aquest el clima que respira bona part de l'empresariat espanyol, si no es té en compte un perillós element que enterboleix des de fa molt de temps bona part de les expectatives abans referides. Parlo de la reiterada actuació del Govern en assumptes econòmics i polítics que amb una vocació clarament intervencionista  dificulta el quefer diari d'empresaris, treballadors i professionals.

Malauradament, la irreprimible vocació estatista del Govern, comporta entrebancs sovintejats per l'economia, deguts a l'abús sinistre de polítiques fiscals i financeres contràries al desenvolupament sa del seu creixement. Més encara, l'obsessió per l'omnipresent regulació des del salari mínim interprofessional fins a les restriccions al mercat d'habitatge possibiliten que la incertesa domini el dia a dia de l'activitat productiva del país.

El preu que l'Executiu ha de pagar als seus aliats pel seu imprescindible suport, incrementat arbitràriament, negociació rere negociació, desconcerta i angoixa als empresaris i accionistes de les companyies.

Els informes del Banc d'Espanya reflecteixen, com és natural, els perills inherents a l'escenari polític internacional: Ucraïna, Orient Mitjà, resultats imprevisibles en la multitud de consultes electorals del 2024, etc. Per descomptat, aquests dificulten la percepció positiva del futur. Tanmateix, no cal anar tan lluny, l'Executiu i l'actual majoria parlamentària que li dóna suport, és una amenaça prou determinant per augmentar en la ciutadania la sospita i la desconfiança.

 

17/1/2024