ARTÍCLES D'INTERÈS

En aquest apartat trobarà tots els articles que considerem que poden ser del seu interès.


Jornada laboral més curta? 

Durant les últimes setmanes, la proposta de reduir la jornada laboral de les 40 hores setmanals actuals a 37,5 el 2025 sense pèrdua de salari i sense augmentar el nombre d'hores extraordinàries permeses (80 hores a l'any) ha copat les notícies.

Un dels conceptes més repetits tant pels promotors com pels detractors  d'aquesta idea és el de productivitat. Per a uns, la reducció de la jornada comportarà un augment de l'esmentada  productivitat per què  s'incrementarà la concentració i l'eficiència durant les hores laborals. D'altres consideren que caldria actuar en una altra direcció i advoquen perquè el total d'hores de feina vagi lligat precisament a l'augment o descens de la productivitat que es vagi produint al llarg del temps.

No cal donar per fet que tots vulguin treballar menys hores.

En termes de jornada laboral, Espanya està  en una posició intermèdia dins de la Unió Europea. Segons dades d'Eurostat, el 2023, els treballadors espanyols feien una mitjana d'unes 36,4 hores setmanals, semblant  als  països del nostre entorn com Suïssa (36,2 hores) o França (36 hores), però menys que Turquia (44,2 hores) que lidera la llista o Grècia (39,8 hores). Tot i això, en termes productius Espanya està  clarament per sota del primer grup i s'acosta més als països del segon.

No hi ha una relació de causalitat entre una jornada laboral més reduïda i una major productivitat. Cada país ha d'entendre com és la seva estructura productiva i actuar-hi en conseqüència. És aquí on entra la tan necessària negociació col·lectiva. Mentre protegeix els drets laborals fonamentals, permet la creació d'un ambient econòmic que fomenta el creixement i la generació d'ocupació de qualitat.

Per això, una reducció de jornada que no tingui en consideració aquesta qüestió podria tenir efectes indesitjats. Les empreses, especialment les pimes, que són les predominants en l'estructura econòmica espanyola, podrien haver d'enfrontar-se a dificultats significatives per ajustar-se als nous requisits sense la flexibilitat necessària per negociar adaptacions específiques a les seves circumstàncies. En aquest escenari, les empreses es veurien obligades a assumir majors costos laborals, cosa que afectaria la seva competitivitat i les portaria a incrementar preus i reduir les contractacions.

Finalment, crec que convindria intentar desmuntar un fals mite que homogeneïtza tots els treballadors, donant per fet que aquests últims  sempre voldran  treballar la menor quantitat d'hores possible, quan per a molts la feina  és el principal factor d'inclusió social i una important font de realització personal. Limitar la capacitat d'aquestes persones per dedicar-se plenament al que consideren la seva vocació podria afectar negativament la seva satisfacció i benestar personal, i desincentivaria el desenvolupament de talents. Això torna a subratllar  la conveniència de considerar la diversitat de perspectives i necessitats individuals en les polítiques laborals, i evitar imposar mesures uniformes que no reflecteixin la realitat de tothom.

Valentí Pich, President del Consell General d'Economistes
Font: La Vanguardia


Foment del Treball presenta les conclusions del Llibre Verd de la Fiscalitat de Catalunya amb 80 propostes


El Grup d’experts tributaris de Foment del Treball ha presentat avui les conclusions del Llibre Verd de la Fiscalitat de Catalunya el qual compte amb una vuitantena de propostes orientades a combatre l’excessiva càrrega fiscal que pateixen empreses i particulars, com eliminar l’Impost de Patrimoni i l’elaboració d’un pla estratègic per reduir l’economia submergida, entre d’altres. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha lamentat que els catalans viuen “en un infern fiscal” que treu atractiu a Catalunya.

D’aquesta manera, Foment del Treball amb aquest document ha instat al Govern a l’elaboració d’un pla estratègic per reduir l’economia submergida. D’acord amb les dades de l´Institut d’Estudis Econòmics (IEE) sobre la competitivitat fiscal regional a partir dels conceptes de pressió fiscal, esforç fiscal i pressió fiscal normativa, no es paguen menys impostos, sinó que alguns no paguen el que els hi toca, i per tant no es tracta d’apujar-los, sinó de fer pagar als que no ho fan o no ho fan suficientment.

Quant a l’Impost de Patrimoni, que és un impost cedit sobre el que es disposa de capacitat normativa, Foment ha insistit en la seva supressió donat que la regulació actual vulnera el principi constitucional de no confiscatorietat. A més, és una figura tributaria que dissuadeix i distorsiona l’activitat econòmica, i el seu efecte redistributiu és molt menor. Llastra la competitivitat, sent dins de la UE l’únic país que manté aquesta figura tributaria que ha desaparegut dels sistemes fiscals europeus.

La patronal també proposa situar el tipus impositiu de l’Impost sobre Successions i Donacions en el 5% per als parents pròxims, i del 10%per a la resta; eliminar l’impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, la imposició per Documents Notarials, obsoleta en un sistema fiscal modern o com a mínim fixant el seu tipus al 0,5 euros; i reduir els impostos ITP i AJD, especialment per l’habitatge, per reduir el cost elevat que aquesta figura té per l’adquisició d’habitatge usat.

Foment ha reclamat rebaixar els tipus marginals de l’IRPF a Catalunya, tant per a les rendes altes (52%) com per a les baixes (21,5%). Catalunya té els tipus més elevats del conjunt de les comunitats autònomes espanyoles. Es proposa situar-los al nivell de les comunitats més dinàmiques (18,5%- 47,5%).

Els experts tributaris també han assenyalat la necessitat de reincorporar a l’IRPF la deducció fiscal del 15% per a les despeses sanitàries, incloent les despeses de gimnasos, i establir a l’IRPF la deducció fiscal del 15% per la rehabilitació d’habitatges. Aquesta deducció no discrimina pel sistema d’accés en funció de si es compra o es lloga. Addicionalment, afavoreix la sostenibilitat del parc d´habitatge en àmbits tals com la eficiència energètica.

L’informe apunta que resulta imprescindible revisar els impostos propis de la Generalitat i suprimir alguns d’ells. Catalunya amb 11 tributs propis, és la comunitat autònoma que més en té.

En aquest sentit, el conseller de la Presidència, Manuel Silva, i coordinador de l’estudi, ha manifestat que cal avançar cap a un “equilibri entre l’aportació fiscal de les famílies catalanes i les prestacions i els serveis públics que rep”, configurant tant el sistema tributari general, com les diferents figures impositives en particular, de manera més respectuosa amb els principis de justícia tributària i no confiscatorietat, garantint l’equilibri entre la càrrega tributària i la capacitat econòmica dels contribuents.


Font: Foment


L'advocat que va tombar els plans immobiliaris de la Colau es llança contra la regulació de pisos turístics de l'Aragonès


L'advocat que va tombar els plans restrictius d'Ada Colau contra l'immobiliari a Barcelona s'ha llançat pel decret llei del Govern de Pere Aragonès (ERC) contra els pisos turístics a Catalunya. Marc Pertíñez, que va derrocar les noses de la exalcaldesa al turisme, arma ara una campanya contra la maçada al lloguer vacacional.

El lletrat ha detallat els seus plans en una conferència privada davant empresaris i operadors de pisos turístics en la capital catalana. En l'acte, Pertíñez va avançar el seu inèdit pla d'acció contra el text de l'Executiu d'ERC sobre els immobles destinats a acollir a visitants. Passa per presentar qüestions prejudicials en tots els jutjats contenciosos de Catalunya, que sumen 23. I que les sales adoptin el criteri de les instàncies superiors.

Al Constitucional i al TJUE

in? Segons ha explicat l'advocat a aquest mitjà, l'estratègia passa per entrar escrits que demanen un posicionament al Tribunal Constitucional (TC) o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en tots i cadascun dels 23 jutjats contenciosos de les quatre províncies catalanes. Són 46 escrits, perquè es presentaran "per duplicat en cada sala" per a assegurar els repartiments.

En cada cas, es demanarà al jutge que busqui el criteri del TC o el TJUE abans de fallar. La intenció és secundar-se en les últimes instàncies judicials i que siguin aquestes les determinin la pulcritud de la normativa autonòmica.

"Lesió d'un dret fonamental"

Segons en Pertíñez, els dos tribunals protegiran els propietaris de pisos turístics. "El decret del Govern lesiona un dret fonamental a la Unió Europea: la propietat privada, recollit en l'article 17", raona. El lletrat creu, doncs, que el text del Govern de l'Aragonès "lamina un dret fonamental" dels afectats. "Així, els propietaris haurien de ser compensats", continua. Màximament quan ja han incorporat aquest permís al seu patrimoni.

Ara, no obstant això, Catalunya ha fixat una finestra de cinc anys per a explotar els pisos. En aquest lapse de temps, les actuals llicències d'habitatge vacacional decauran. "No és anàleg a una indemnització. Sí com a societat permets una activitat per mitjà d'una llicència i després la prohibeixes i deixes la llicència inútil, has d'indemnitzar als qui la van obtenir", insisteix l'advocat.

"Desproporcionat"

L'altre argument que elevaran als 23 jutjats és la "desproporcionalitat" del pla. "Sabem que les directives comunitàries de serveis, transposades, no són aplicable en l'urbanisme. Però en aquesta transposició s'indica que les activitats de serveis s'inicien amb una declaració responsable i no han de ser limitades per llicència".

Segons defensa, el decret llei del Govern va ser "excessiu". "Haurien d'haver redactat un pla urbanístic per a regular els pisos turístics, però no el van fer perquè els han tombat tots els anteriors". Un exemple: el Peuat, el primer pla hoteler de l'Ada Colau a Barcelona. "Hauria estat un instrument apropiat, però el van anul·lar els tribunals", rememora.

Arribar al TJUE

Com, també, es van anul·lar el Pla d'Usos de Ciutat Vella de 2010, o el Pehut, aprovat en 2016. "Estaven mal fets. I el Govern pretén ara estalviar-se aquest empassa-la de veure com els tribunals li anul·len el seu treball i evitar-se també indemnitzar a les forquilles de llicències de pisos turístics".

Sobre aquesta base, en Pertíñez ha traçat una estratègia d'oposició frontal. "Pretenem entrar 46 recursos contenciosos als 23 jutjats d'aquesta jurisdicció a Catalunya. I comminar als jutges al fet que preguntin en instàncies superiors", indica. Cal recordar que el PP i Federatur han recorregut la norma catalana al Tribunal Constitucional. "Els jutges del contenciós es recolzaran en els que sospiti el TC o demanaran l'opinió del TJUE", avança.

La via se sobrenomena recurs indirecte, doncs, en tractar-se d'una llei i d'una qüestió de possible inconstitucionalitat, el ciutadà del carrer no la pot recórrer. Per mitjà dels jutjats contenciosos, sí.

Va aconseguir "centenars de llicències" amb la Colau

Tindrà èxit en Pertíñez? D'antuvi, recaptant "massa crítica", tant d'empresaris com financera, per a costejar el pla. Ho va explicar ahir i a aquest mitjà. I compte, també, amb un poderós currículum. Des de 2014, és l'advocat que va aconseguir guanyar centenars de llicències de pisos turístics en els tribunals de Barcelona quan els alcaldes Xavier Trias (CiU) i Ada Colau (BComú) les havien limitat.

"Quan les administracions impedien les llicències, nosaltres les aconseguim. Abrigallem als propietaris que volien ser legals, que volien fer bé les coses". El lletrat va aconseguir els permisos malgrat que regien les moratòries, el Pehut i el Peuat. "El mal fer de les institucions va ser el nostre èxit". Tal dit tal fet. Va aconseguir unes 60 autoritzacions en, per exemple, un bloc de pisos del carrer Tarragona.

"Guanyem el 99% de les sancions"

Va ser en plena campanya de les eleccions municipals de 2023, i la notícia va caure com un gerro d'aigua freda sobre Colau. El seu número dos, Janet Sanz, va anunciar que les prohibiria. No va poder: queden 60 perfectament legals.

A més, Pertíñez & Romagosa, el seu bufet, ha recorregut les sancions contra els operadors de pisos turístics, una pràctica que va començar Trias, però que va intensificar Colau quan va aconseguir l'alcaldia. "Hem guanyat més del 99% d'expedients sancionadors de l'Ajuntament de Barcelona. De centenars de multes contra l'habitatge vacacional, els hem guanyat tots i hem perdut només dos".

"Són menys del 0,05% del mercat"

El professional creu que la seva especialitat no afecta al mercat immobiliari. "Dues precisions, els pisos turístics de Barcelona, fins i tot amb els bestiars, són menys del 0,05% del parc dels 900.000 habitatges de la capital catalana". Per això, subratlla que el seu impacte en els preus dels lloguers convencionals és "insignificant".

I, a més, els seus casos s'han centrat en apartaments que ocupen blocs sencers.

"Cal fer més que la patronal"

Tot això ho desgrana Marc Pertíñez, l'home que va derrotar a Colau -i a Trias- en els tribunals, abans d'assaltar el decret del Govern contra els pisos turístics. La seva intenció és "positiva", i "ajudar als que volen conservar les llicències actuals, i en cap cas aconseguir més". Cerca ajudar als prop de 9.600 apartaments legals de Barcelona. Que superin els cinc anys de vida que els ha donat la Generalitat.

Per què? "La intenció era fer una mica més del que han fet el PP i Apartur -la patronal d'habitatge turístic de la Ciutat Comtal-. Calia actuar ja, i protegir els legítims drets fonamentals dels propietaris de llicència", reconeix. Considera que ningú ho està fent i, en aquesta conjuntura, s'ha presentat davant l'empresariat. Compta amb "desenes d'interessats" i mecenes, "més des d'ahir", i s'obre a recaptar més per mitjà del correu secretaria@pertinezromagosa.com

Promet lliurar una dura batalla, com ja ha fet en els últims anys.


Font: Crónica Global